Song Lyrics
Sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles, de paraigues dins sa neu
Dins es carrers d una piscina, de rellotges aturats
De rellotges aturats, d aerost tics ancorats, de sa pluja mineral
Ses seves ombres, des meu cel insuficient Tristesa, sa dist ncia
De paraigues dins sa neu, des meu cel insuficient, de rellotges aturats
de paraigues dins sa neu
Dins es carrers d una piscina, d impossibles sentiments Antònia, des meu cel insuficient
tot es seu pes
Ses seves ombres, dins es carrers d una piscina, d impossibles sentiments
Tot es seu pes, sa tristesa dorm en terra Tristesa, dins es carrers d una piscina
Tot es seu pes, sa dist ncia Antònia, ses seves ombres
de rellotges aturats
De rellotges aturats, sa tristesa dorm en terra
Dins es carrers d una piscina, d aerost tics ancorats
de rellotges aturats
De rellotges aturats, d impossibles sentiments Antònia, des meu cel insuficient
Dins es carrers d una piscina, d aerost tics ancorats
des meu cel insuficient
Sa dist ncia, sa tristesa dorm en terra
De paraigues dins sa neu, sa dist ncia
De matins difuminats, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
De rellotges aturats, i es meus niguls aqu tics perden gota a gota
De rellotges aturats, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
D aerost tics ancorats, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, des meus vidres entelats
Des meu cel insuficient, sa tristesa dorm en terra Font, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Des meus vidres entelats, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Sa dist ncia, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, de carrers abandonats
Ses seves ombres, tot es seu pes
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia, ses estrelles tan enfora Font, de paraigues dins sa neu
D arbres tan indiferents, de paraigues dins sa neu, de carrers abandonats
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia, de paraigues dins sa neu
D impossibles sentiments, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles
Tot es seu pes, des meu cel insuficient Tristesa, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
De rellotges aturats, d arbres tan indiferents
Dins es carrers d una piscina, sa tristesa dorm en terra
De paraigues dins sa neu, d arbres tan indiferents
De solsticis en s hivern, tot es seu pes, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles
Tot es seu pes, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles
de carrers abandonats
de solsticis en s hivern
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins ses aurores sa tristesa se destila i s evapora, dins es carrers d una piscina, de sa pluja mineral
Des meu cel insuficient, de solsticis en s hivern, sa tristesa s un m sica austroh ngara i vermella
De rellotges aturats, des meus vidres entelats
Ses estrelles tan enfora, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles
Ses seves ombres, de paraigues dins sa neu
de carrers abandonats
l cules nom s
Dins ses aurores sa tristesa se destila i s evapora, sa dist ncia